L'Onze
de Setembre recordem la pèrdua de la sobirania del poble català,
una data que adquireix encara més importància en el context actual,
en què com deien les nostres àvies “negres tempestes agiten els
aires”.
En
efecte, amb una crisi creixent, el capitalisme europeu fa una sortida
endavant i aprofundeix en l'ofensiva neoliberal contra els drets
socials i laborals de la classe treballadora. L'anomenada crisi del
deute, originada per l'especulació financera, és aprofitada pels
poders econòmics per tal d'esclafar les conquestes socials que el
nostre poble havia obtingut a través de segles de lluita. La
privatització i precarització de les nostres condicions de vida
generen el caldo de cultiu d'un drama social d'enormes dimensions i
aviven, cada vegada amb més força, les flames de la confrontació.
Als
territoris catalans sota domini espanyol la situació és encara més
greu. La crisi del deute, generada per la deriva especulativa dels
bancs -pal·liada amb diners públics- i les institucions polítiques,
ha fet que l'Estat espanyol hagi hagut de recórrer a l'anomenat
“rescat” europeu. Així, des de la seva lògica neoliberal, la
Unió Europea ha aprofitat els préstecs per tal d'imposar el seu
programa de retallades socials. Una acció que no seria possible
sense la col·laboració més o menys entusiasta de la burgesia
catalana i dels seus partits a les institucions autonòmiques:
Convergència i Unió i el Partit Popular.
La
intervenció forana sobre l'economia i la política dels Països
Catalans no és nova. Esquarterats entre dos estats, les catalanes fa
segles que no gaudim de la capacitat de decidir sobre el nostre
futur. I és en aquesta manca d'independència que trobem la clau de
volta de la nostra condemna com a poble i com a classe.
CUPA
entenem el concepte de sobirania en tota la seva amplitud. No només
en la seva dimensió política, sinó també, i sobretot, en
l'econòmica. El Memoràndum de la Unió Europea contra Grècia,
Irlanda, Portugal i Espanya ens demostra que en el marc capitalista,
ni tan sols dotant-nos d'un Estat propi tenim garantida la llibertat.
Entenem, doncs, que la construcció dels Països Catalans no pot
completar-se dins el marc de l'Europa del Capital i que, per tant, en
el procés d'alliberament social i nacional caldrà trencar amb la
Unió Europea.
En
conseqüència, volem remarcar que l'aposta de CUPA per la sobirania
econòmica s’oposa totalment a l’aposta institucional que des de
fa dos anys representa el govern autonòmic del Principat, com per
exemple a la proposta de “pacte fiscal”, propugnada per CiU i
altres forces polítiques del Principat. Volem deixar clar
l'existència d’un colonialisme econòmic que Espanya (en especial)
imposa sobre els seus dominis catalans i denunciem, per tant,
l'espoli fiscal que patim. L'única solució viable per aturar
aquesta sagnia econòmica és la plena independència i el dret a
decidir del nostre poble sobre totes les qüestions que l'afecten.
En
el marc de la Diada de l'Onze de Setembre, des de CUPA també volem
mostrar el nostre suport a totes les accions i manifestacions pels
drets socials i en favor dels serveis públics que setmana rere
setmana omplen les places i carrers dels Països Catalans.
Des de
CUPA us animem a participar de les manifestacions que es celebraran
aquesta tarda a Barcelona, i que tots junts fem d’elles un clam a
favor de la independència i el socialisme dels Països Catalans
perquè només avançant des de l'oposició frontal a l'ofensiva
neoliberal i en favor d'un nou model polític, social i econòmic pel
nostre poble aconseguirem el nostre objectiu. Viure en un poble
lliure, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, amb una educació
pública de qualitat, amb una sanitat gratuïta universal, en un
poble on el dret de l’habitatge i el treball siguin drets reals i
on tots i totes ens sentim partícips del nostre poble, sense
exclusions per raó de sexe ni gènere, sense racisme i on no hi hagi
lloc pels explotadors.
Visca
els Països Catalans lliures i Socialistes
Visca
la Terra
CANDIDATURA
UNITÀRIA I POPULAR D’ARBÚCIES
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada