Arbúcies
històricament ha fonamentat el seu creixement en un relatiu
equilibri entre el sector primari i el secundari que durant dècades
ha tingut un funcionament força estable fins que entrada la segona
meitat del segle passat el sector industrial inicià una clara
prevalença en la seva aportació a la generació de llocs de treball
i al PIB local.
Tot i que
aquest model ha permès avenços en el nivell de vida de les
arbucienques i arbuciencs ja venia condicionat per limitacions prou
clares:
- Una gestació excessivament endogàmica (Molt tancada a les aportacions foranes)
- La dependència quasi exclusiva d’un sol sector industrial: les carrosseries.
- Una visió molt patrimonialista i personalista de l’estructura empresarial per part de la patronal.
La
conseqüència de tot plegat ha estat el control permanent i gairebé
total de la mà d’obra arbucienca per part de l'empresariat local,
que ha comportat:
- Sous baixos, sovint per sota de la mitjana del país (anys 60 i 70)
- Immobilitat laboral entre empreses, imposada
- Repressió de qualsevol intent d’organització dels treballadors
És cert que
en els últims trenta-cinc anys (fins l’esclat d’aquesta crisi),
les treballadores i treballadors d’Arbúcies havien aconseguit una
millora en el seu nivell de vida i construït una mínima
organització sindical, però sempre a costa de l'esforç propi i
patint mecanismes d’explotació més subtils que en etapes
anteriors però igualment injustos: preus fets, llargues jornades
laborals…
L’altra
via de creixement ha estat la creació de petites empreses i la
incorporació d'una quantitat important de treballadores i
treballadors en el teixit productiu sota la fórmula d’autònoms
amb un alt grau de precarització, sobretot en moments de crisi
econòmica, i tots ells dependents de les decisions de la gran
patronal local.
Així,
quan el model capitalista ha entrat en crisi global, s’ha endut per
davant el model de creixement d’Arbúcies amb l’agreujant per la
nostra gent de la temptació fàcil per als empresaris de la
deslocalització de les empreses, o pitjor encara, la
descapitalització i tancament. En definitiva, el que l’esforç
dels treballadors i treballadores i petites i mitjanes empreses han
aconseguit aixecar, s’ho està carregant la cobdícia il·limitada
i la irresponsabilitat d’una minoria que a més no han de respondre
pels llocs de treball perduts ni pel patiment que estan ocasionant a
tantes i tantes llars.
Davant
d’aquesta enèsima agressió del capitalisme, en la forma de
tancament patronal de Noge s.l., precedida en el temps per
l’acomiadament d'11 persones per part del govern del nostre
ajuntament i de tants d’altres treballadors i treballadores que
s’han vist foragitats del seu lloc de treball fins a sumar més de
600 persones a l’atur actualment a Arbúcies, ens proposem superar
la sensació de vulnerabilitat i impotència que ens volen imposar
des del sistema, plantejant accions esperançades, des de la
solidaritat, la unitat i l'organització popular, per la via del
debat i la reflexió obertes a tots els sectors socials i econòmics
de la Vila.
És
per això que CUPA fidel, com sempre, als seus compromisos en defensa
dels interessos de les classes populars, proposa al Ple de
l’Ajuntament de la Vila d’Arbúcies, que prengui els següents
ACORDS:
- Expressar la solidaritat activa i militant de l’Ajuntament d’Arbúcies a tots els treballadors i treballadores afectats en els seus llocs de treball i per tant en tots els aspectes de la seva vida i la de les seves famílies.
- Denunciar les causes estructurals de la crisi actual del sistema capitalista i a aquells que des dels governs i/o les entitats financeres en tenen la responsabilitat per la seva gestió interessada i corrupte, en favor d’una minoria cada cop més enriquida i ambiciosa.
- Treballar per aportar solucions estructurals en la línia d’afavorir la construcció d’un nou model socioeconòmic basat en la sostenibilitat, la justícia social i la cooperació.
- Orientar les prioritats pressupostàries i tots el esforços necessaris des d’ara i durant els propers anys a pal·liar els efectes socials de la crisi en tots aquells àmbits que essent o no competències pròpies estiguin al nostre abast, per la via de la col·laboració amb les altres administracions competents.
- Impulsar i abonar l’esperit solidari de tota la societat arbucienca vers la problemàtica de les persones i famílies afectades laboralment i social.
- Reclamar de les empreses, que també estant rebent els efectes de la crisi, que per damunt dels guanys econòmics prioritzin la responsabilitat social respecte al manteniment dels llocs de treball.
- Crear una comissió d’estudi de la realitat econòmica actual d’ Arbúcies i dels canvis necessaris per tal d’afavorir un desenvolupament econòmic equilibrat i sostenible. Aquesta comissió es constituirà de manera immediata amb representants de totes les forces polítiques locals i de tots els sectors socials i econòmics de la Vila i amb el suport de representants polítics i tècnics de la Generalitat, amb la responsabilitat de buscar solucions reals, sostenibles i duradores en el temps, per l’ estabilitat i la millora de les condicions de vida de les classes populars d’Arbúcies.
Arbúcies,
1 de febrer de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada