Desenes d'abuciencs es desplacen a Arenys de Munt per donar suport a la Consulta. Regidors i exregidors de CUPA i altres ciudadans i ciutadanes de la nostra Vila hi donen suport tal com es va llegir en el manifest a la Plaça de la Vila l'11 de setembre. Ara ofereixen la seva experiència a la web de la comissió organitzadora de la consulta
AMUNT LES URNES!
11 comentaris:
5075
Un bon grupet vàrem anar a prendre mides a Arenys. Quin ambient!
Va ser un dia important i teníem la sensació que estàvem fent història.
Ara és hora de posar-nos a treballar, millor dit de continuar treballant, perquè són moltes les persones que sempre han estat treballant per aconseguir: la independència.
Carme
ERc i ciu poden proclamar la independència des del parlament. Preguntem-nos-ho. Una vergonya. No tenen collons
COMENTARIS D'ALTRES BLOCS ON ES PARLA DE CUPA
d'@rbuciesfutur
PART 1
Anònim ha dit...
A la PreoCUPAda que va dir:
"I els regidors son municipalistes, NO BUSQUEN CÀRRECS, més enllà del poble."
Cullons clar que no busqueu càrrecs més enllà del poble -referint-se als regidors de CUPA- teniu tot el poble dominat sigui des del govern -motls anys-, sigui amb gent treballant a l'ajuntament -em conten unes moltes persones amb ossos a l'esquena que l'únic que han fet a la vida és treballar per l'ajuntament-, col•locats en empreses municipun llarg etc.
CLAR QUE NO VOLEU SORTIR DEL POBLE! SI SOU VOSALTRES ELS AUTÈNTICS CACICS QUE TANT CRITIQUEU! Us heu tancat en vosaltres mateixos, en les lloances venides des de fóra per la vostra "palabreria" d'ajuda al 3r món, però en realitat l'únic que heu fet és OCUPAR POLTRONES, amb l'afegit que el que busca progressar fóra és criticat.
Senyors, el comunisme va acabar com va acabar perquè la gent es conformava i no tenia ni inquietuds ni alicients... allà vosaltres, però el vostre discurs, almenys dins el poble ja no és creible.
Indignat amb els hipòcrites, que és el que sou molts dels dirigents i cap de la CUPA -que no m'estic referint a la massa, que cada dia és menor-.
diumenge, agost 09, 2009
PreoCUPA't ha dit...
Comentari sobre l'anònim del 9 d'agost. Ho faig en consideració a altres lectors, ja que un escrit així no mereix ser contestat per barroer i confús.
1. Abans CUPA tenia vots i ara no els té. Això no és tenir el poble dominat, ni caciquisme.
2. A l'Ajuntament hi han treballat persones afins a CUPA (i es de suposar que alguna encara hi treballa) i persones que no ho han demostrat ser-ho.
I amb els cuperus a l'Ajuntament hi posaven moltes hores voluntàries, cosa que ara es va més a l'horari. "ens hem normalitzat"
3. I això d'hipòcrites no ho entenc. Sembla una paraula escrita perquè soni fort i contundent. Però no em lliga amb el context. So s'utilitza amb el significat que té (com abans que ha parlat de cacics)
4. Més que indignació, llegeixo ràbia, molta ràbia en les paraules de l'anònim. Serenor, més serenor....
I sobre comunisme, o socialisme, o social democràcia o ves a saber qui futur ens prepara el planeta... en podem parlar amb serenitat un altre dia.
Persona preoCUPAda
dimarts, setembre 01, 2009
CONTINUA a PART 2
PART 2
Anònim ha dit...
Quan vulguis parlem-ne, podem parlar de comunisme, de socialisme, de l'anarquisme i de totes les les corrents de dretes contemporànies i si hi fas un anàlisi rigorós i en profunditat, només arribaràs a una conclusió:
cap no és bona, ni cap és dolenta, ni cap té una única solució per un problema, al final i en la seva aplicació pràctica, el que que les fa més vàlides o menys és el seu resultat, en un moment concret i en un lloc concret.
La ràbia és un sentiment que sé exterioritzar quan convé, no et preocupis que en aquest tema ja està extingida la ràbia, però el que no es pot fer és callar davant el que dius.
Serenor tota la que vulguis, encara que hi ha coses, que sense tenir ràbia arriba un moment que et treuen de polleguera.
Quan vulguis, repeteixo, parlem...
diumenge, setembre 06, 2009
Persona PreoCUPAda ha dit...
A l'anònim del setembre 6.
Ara sí que puc adreçarme a tu perquè noto un to molt correcte. Suposo que per més que parlem, a nivell d'idees, difícilment en posarem d'acord.
Però diré el que penso igualment. Crec que sí hi ha diferències entre allò que anomenem dreta o esquerra.
M'explico.
Estic d'acord que en tots els grups humans hi ha gent egoista i generosa, honestos i corruptes, pacífics i violents, sincers i mentiders etc...
Però el que s'anomena dreta en la nostra societat té el poder econòmic i quan pot el polític. i si no el té fa el possible per controlar-lo. Com a funcionament admet les comissions, el benefici ràpid, promociona l'enriquiment individual, es manifesta el rebuig a la diferència, es rebutja l'immigrant però se'l contracta a preus baixos i es genera xenofòbia.
El que s'anomena esquerra en canvi, té com a principis la promció social. Si no és en un règim que se l'anomena totalitari, no té el poder econòmic i com a màxim pot arribar una mica de poder polític controlat per que té els diners. A les files de les esquerres, com he dit abans, també s'hi ajunta gent corrupta i interessada, però si es descobreix, se la denúncia.
Ho il•lustraré: la dreta troba justificable que es regalin joies i trajos a canvi de favors...
L'esquerra (moderada i contradictòria) destapa casos de corrupció aliens (Millet) i els propis els expulsa, i almenys no els justifica).
Potser en un futur parlarem en termes dreta-esquerra en passat, però la via perquè la societat humana tingui més pau ha de seguir un paràmetres més cooperatius, socials, amb menys desigualtats... on el més important no sigui l'herència material que es tingui o es deixi als descendents, sinó que sigui la formació humana, amb necessitats cobertes ... on hi hagi PA I ROSES* PER A TOTHOM i a tot arreu. Començant per la vida de les comunitats muncipals.
Cal explicar què vol dir "pa i roses"?
dilluns, setembre 21, 2009
Anònim ha dit...
Bones de nou preocupada, no no cal expliclar que vol dir PA i ROSES per tothom i estic bastant d'acord amb tu però amb moltes matisacions.
Parlant de Pa i roses t'aconsello la película BREAD AND ROSES (PAN y ROSAS( del director KEN LOACH, de l'any 2000 que segurament il•lustrarà molt bé el que vols dir i és una película que em va agradar molt i té un toc d'humor que la fa també divertida dins del drama.
CONTINUA A PART 3
PART 3
Per la meva feina em dedico sobretot a l'anàlisi dels fets socials però reflectits en lleis i reglaments i si vols un dia n'analitzem uns quants, és molt interessant només llegir l'exposició de motius per arribar a copsar les contradiccions entre QUI SÓN (partits d'esquerra i dreta) i QUÈ FAN (plasmació de l'ideari en lleis i reglaments) sense obviar QUINS RECURSOS hi destinen perquè es compleixin i quins han estat els RESULTATS FINALS (desitjats, no desitjats, desitjats i no contemplats o no desitjats i complerts)
T'asseguro que és una feina divertida i on un acaba arribant a la conclusió que tant els uns com els altres fan provatures i qui any passa any empeny van aguantant la cadira, que tant rics com pobres han de pagar la hipoteca a final de mes.
I si que a vegades hi ha canvis de cadira però només canvis, ningú s'asseu al terra (suposo que m'entendràs).
dimarts, setembre 22, 2009
Persona preoCUPAda ha dit...
Hola anònim del darrer comentari del 22 de setembre (seria més fàcil que et busquessis un sobrenom).
M'agrada que facis referència a la pel•licula De Ken Loach perquè l'he vista 4 vegades, i recordo part dels diàlegs, imatges la duresa de la película. I la primera vegada que la vaig veure era molt abans de l'increment migratori continent sud-nord a Catalunya.
Amb algunes coses que dius coincideixo plenament. No sé tu, però jo hi estic d'acord des d'una perspectiva que s'haurien de corregir les polítiques d'esquerres més a l'esquerra que actualment.
Uns anys enrere, poc després de la mort del dictador em considerava una tirant cap a la social-democràcia del que deien centre esquerra, amb simpatires per altres més radicals que veia necessaris però en minoria. I ara sense haver-me mogut tinc la sensació d'estar gairebé a l'extrema esquerra. Per això simpatitzo amb els principis de CUPA i en moltes de les pràctiques que va portar a terme quan podia. Evidentment que sóc persona critica amb moltes coses, però no treu que segueixi creient en que té futur. Si és difícil tornar a certa unitat (ja no dic "la unitat") es pel joc dels partits i pel desgast que suposa haver governat políticament però sense el poder econòmic. L'economia necessita més control (ha quedat despostrat amb l'orígen i evolució d'aquesta crisi). I controlar i planificar l'economia en benefici col•lectiu és bona pràctica en polítiques d'esquerres. La dreta (conservadors, neoliberals, ...) no ho fa en aquest sentit. Controla i manipula dient que és liberal però les diferències cda vegada són més grans. Parlen molt d'esforç, però molts del seus fills poc capaços "pugen" gràcies a esforços d'altres.
I sobre el tema Catalunya, m'adono que em dieun independentista però que jo no vull aquest qualificatiu, simplement vull ser un ciutadà de Catalunya, en el marc geogràfic de la Penísula Ibèrica però vinculat en el marc polític de la Unió Europea.
I si em permets un toc d'humor, m'agradaria que Barcelona hi hagués una bandera espanyola, ben gran i maca -no hi tinc res en contra- però que a l'edifici on estés hi posés Embajada de España.
Se'm fa tard. Bona nit.
Anònim A (d'As) ha dit...
De moment em posaré la A de sobrenom, em sembla una lletra maca, la primera de l'alfabet, la primera del meu nom i la lletra de l'AS la carta guanyadora. Disculpem si no ho recordo en successius escrits, per mi qui escriu no és important però si el que es diu.
Avui preoCUPAda no puc estar més desacord amb tu:
Quan parles de: "...L'economia necessita més control (ha quedat despostrat amb l'orígen i evolució d'aquesta crisi). I controlar i planificar l'economia en benefici col·lectiu és bona pràctica en polítiques d'esquerres. La dreta (conservadors, neoliberals, ...) no ho fa en aquest sentit..." et voldria dir que t'equivoques, el sistema capitalista, al contrari del que dius no necessita més control, això és ajudar a que es perpetui, si l'haguessim deixat evolucionar hagués petat per si sol. El problema és que els liberals ho són fins que veuen el catacrac a la porta de casa, cas del senyor Bush que va salvar alguns dels bancs i l'industria de l'automòvil. Si ets liberal s'haurien d'haver deixat petar assumint-ne les conseqüències del neoliberalisme, però no ha sigut així i si em permets em tornaré a reafirmar. El neoliberal, no ho és tant, en tant que aplica polítiques d'esquerra, quan veu perillar el sistema. I quan parlo de perillar el sistema em refereixo a 1.000.000 de persones (+família) sense feina, ni atur, ni seguretat social, això hagués portat una revolució = canvi de sistema, per tant aplico polítiques d'esquerra i rescato una empresa deficitària per salvar les persones, etc..
Els d'esquerra, controlar un sistema que ha estat creat per autorregular-se = a perpetuar-lo dissimulant els seus desperfectes.
Com que donc per entés que t'agrada la història, veuràs que cap sistema ha durat més de 200 anys i que sempre hi ha hagut una revolució que l'ha canviat.
Temps el temps, pel que dius sembla que tens més experiència a la vida, jo "al bajito" no vaig tenir el gust de conèixer-lo.
En definitiva el que et vull dir és que aquest sistema està esgotat i no em malentenguis, no tiro per un sistema socialisme del qual també veig que està esgotat, jo vull un canvi a un altre sistema, l'aniràs veient, és una cosa més simple, solidària i justa.
El socialista pot semblar just en la teoria, però a la pràctica és un fracàs que porta a la formació de classes socials altes (alt funcionari) i a la desmotivació col·lectiva, recordem que l'ésser humà és animal i necessita motivar-se.
divendres, setembre 25, 2009
A ha dit...
Me n'oblidava: no he comentat el tema de Catalunya. Jo ara mateix i després de reflexions profundes et diré que tinc un sentiment independentista influenciat per l'educació, l'entorn i la família però que el que realment em preocupa és que la gent pugui decidir el que vol.
A mi em preocupa més no poder autodeterminar-me, o sigui estic a favor del referèndum i tant i no només d'un, fer consultes hauria de ser quelcom de natural per qualsevol cosa.
Si em preguntes per la meva opinió jo no vull una Catalunya independent dins de la EU, déu meu quin horror, la EU és una USA a la europea creada pels neoliberals, ara bé, si això és el trampolí per fer que fem un referèndum pagaré el peatge.
I aquest raonament que s'ha posat de moda ara, i que no és més que política barata, de ser independent per evitar l'expoli, algú ha pensat que Catalunya dins Europa seria un estat ric i hauria de donar diners a Romania, Eslovènia, etc. Preferim pagar a aquests països o als nostres veïns als quals, ens agradi o no, ens uneixen uns vincles més forts? Suposo que els que mantenen aquest argument s'ho han plantejat.
Ja sé el que em diràs preoCUPAda, que aquest no és el teu argument, m'ho imagino, però ho havia de dir!
Fins aviat
divendres, setembre 25, 2009
Persona PREOCUPADA escriu:
Hola A (d’As),
Pots estar en desacord amb mi, però les coses i els fets històrics són com són. Un altre tema és si els coenixem, i en cas afirmatiu com els interpretem. Per tant jo faré la meva interpretació en base a un fets. Com bé has observat, m’agrada la Història, entre d’altres coses.
Dius: ..." et voldria dir que t'equivoques, el sistema capitalista, al contrari del que dius no necessita més control, això és ajudar a que es perpetui, si l'haguessim deixat evolucionar hagués petat per si sol. El neoliberal, no ho és tant, en tant que aplica polítiques d'esquerra, quan veu perillar el sistema.”
Jo em permeto afirmar amb rotundidat: EL NEOLIBERAL MAI APLICA PLÍTIQUES D’ESQUERRA, EL NEOLIBERAL ENGANYA DESCARADAMENT quan posa diners públics en mans de bancs, o vol mantenir controlat un sector de la població quan posa hipoteques a interés vairable i puja i baixa el tipus d’interés segons “l’interessa”.
CONTINUA ...
dimarts, octubre 06, 2009
2a part ... a A (d'As)
I ho vull fonamentar:
1. El liberalisme neix com un progressisme econòmic quan la burgesia vol accedir al poder polític. Neix en contraposció a l’antic règim fonamentat amb l’absolutisme monàrquic. S’escampa després de la independència dels EEUU i la revolució francesa. Que amb els seus prinsipis d’igualtat, fraternitat i llibertat fa aportacions teòriques que només parcialment i momt parcialment es porten ala pràctica. Aquí es desenvolupa el capitalisme modern i la modernitat (perquè jo crec que el capitalisme existeix des que els humans van ser capaços d’acumular excedents, per tant quan critiquem el capitalisme, ara i abans, estem criticant qui ostenta el poder econòmic en favor propi i prou).
2. Davant les injustícies provocades per un liberalisme real imperfecte, neix el socialisme. En les seves diferents modalitats més o menys radicals. Un socialsme que opté el poder el 1917 a Russia, derrocant l’antic règim que s’havia vestit amb tocs de liberalisme de rics. El que aquí va passar és que el poder no el van agafar els burgesos sinó els camperols i els treballadors.
3. La crisi del 29 fa afeblir les democràcies i fa enfortir els totalitarismes (Alemanya, Russia d’Stalin, Japó imperial....), amb gran impuls de la indústria armamentística, que evidentment s’havia d’amortitzar (primers assatjos bombardejant Barcelona i Guernica entre d’altres). La 2ª guerra mundial va ser una gran catàstrofe però va fer que els EEUU esdevinguessin la gran potència imperial, amb les seves bombes atòmiques..
4. Després de la II GM les potències Europees (UK, França, Alemanya Oriental...), i d’altres països van adoptar mesures d’esquerres anomedades SOCIALDEMOCRÀCIA, grans empreses nacionalitzades o amb gran control, a la sanitat, educació, prestacions públiques... (a un nivell que l’Estat Espanyol no ha tingut mai). Quan aquí –anys 80- sortíem d’una dictadura, a UK, USA i van guanyar les visions que anomenem neoliberals (Reagan Thatcher, Buschos) o sigui deixar els capitalistes que facin el que vulguin... però falsament en lliure mercat perquè al tercer món no hi havia aquest lliure mercat i en les rodalies de les grans ciutats i ha misèria, molta a EEUU.
El socialisme real no va tenir futur en totalitarismes (S XX) i el liberalisme tampoc l’havia tingut en democràcies burgeses suposadament de lliure mercat i realment opressores dels treballadors (SXIX). El neoliberalisme demostrra que no té futur. Vivim enganyats en un món on controlen la major part dels mitjans de comunicació i la informació es sóna sovint filtrada, no es parla de censura però hi ha control i manipulació.
El futur ha de cercar socialismes (en plural perquè el món és divers) perquè som éssers socials. He de ser més cooperatius i solidaris a nivell local i global. El model (NO NATURAL, creat per ments humana) de “creixement” no és sostenible a menys que algú cregui que ha de desaparèixer molta gent. I potser molts pensen que no ens podria tocar a nosaltres, però sí, o tots tenim el dret a la vida digna o correm el risc de victimes de qui no ho cregui. Per tant, no donem suport a qui no creu en els drets humans (no pel que digui sinó pel que realment fa).
Hi ha moltes iniciatives a la recerca d’un altre model. I no es tan difícil començar, per exemple si a Europa no es fessin bitllets grans, ja s’evitarien moltes activitats en “negre”.
CONTINUA
dimarts, octubre 06, 2009
3a part a A d'As
Segon, sobre Catalunya i Europa.
Europa està molt més avançada socialment que EEUU (vegis el que costa implantar una sanitat per a tothom tot i que ara hi ha una majoria que la defensa). L’Europa dels estats té moltes mancances, però és important que se segueixin processos pacífics. I sobre tot arreu s’ha de canviar de model econòmic aquí i a la Xina.
Si les regles de joc són les d’ara, jo prefereixo tenir representació territorial directa a Europa, que Catalunya sigui una circumstricció electoral, tenir veu directa a la ONU (Andorra, molt més petit la té i en Català quan vol). Que els diners vagin de la Generalitat als Ajuntaments, que els Consells Comarcals o vegueries coordinin aspectes supramunicipals, etc.
I lluitar per un canvi de model econòmic que no ens imposi TGVs o MATS, que impulsi transports públics, que els grans serveis tinguin control públic... hem de veure la vida econòmica al servei del poble (en teoría la noble feina del polític hauria de ser aquesta). Hem de posar l’economia al servei de l’ecologia i de la humanitat.
Hem començat per les paraules, per la teoria,... però s’ha de portar a la pràctica. Si creiem que la teoria és bona, valorem els intents d’apropar-nos-hi i rebutgem els que ens han allunyat. No desqualifiquem globalment. Això sí, hem de desemascarar la mentida i el poder que perjudica el poble. Allà on hi ha gent que treballa honestament, donem-hi suport, encara que s’equivoqui. Ajudem-lo a corregir, però no tirem per terra feines fetes amb esperit de servei, moltes de les quals han suposat un progrés social important.
dimarts, octubre 06, 2009
Publica un comentari a l'entrada