MOCIÓ DE CUPA SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA DEL 2009 A ARBÚCIES

CONSIDEREM QUE:

El passat 11 de Setembre, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'equip de govern d'aquest ajuntament, i especialment l'alcalde i els regidors d'ERC, van actuar d'una forma totalment inacceptable.
Específicament i defugint les seves responsabilitats polítiques:

– No van planificar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya al nostre municipi
– no van convocar cap reunió amb els grups polítics municipals per preparar-la
– no van proposar cap manifest, ni unitari ni no unitari
– no van pensar quin protocol se seguiria a la recepció oficial
– no van convidar-hi als treballadors municipals
– no van animar als arbuciencs i les arbucienques a posar senyeres als balcons i finestres (i malgrat això molts conciutadans ho van fer, amb molta més consciència cívica i convicció patriòtica que els esmentats càrrecs municipals)
– no van engalanar amb senyeres els carrers i places del municipi
– no van posar cap referència a la commemoració de la Diada a l'agenda municipal
– no van organitzar cap acte, ni festiu ni reivindicatiu, ni polític ni cultural com ara: l'escenificació o lectura d'algun fet històric, una audició de sardanes...

Posats a NO FER sembla que inclús NO ES VOLIA ORGANITZAR LA RECEPCIÓ OFICIAL a l'ajuntament, ja que aquest acte institucional, que finalment fou l'única cosa que es va fer des de la Casa de la Vila, es va convocar a correcuita dos dies abans i sense publicitar-lo de cap manera.

En definitiva sembla que la voluntat de l'equip de govern, format majoritariament per regidors d'ERC, fos passar de puntetes per sobre d'aquest 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Per tant

DEMANEM QUE:
L'Ajuntament d'Arbúcies reunit en sessió plenària

ACORDI QUE:
–L'actual equip de govern de l'ajuntament d'Arbúcies faci públiques les explicacions pertinents d'aquesta incomprensible actitud.
–ERC d'Arbúcies demani excuses públicament al poble d'Arbúcies per aquesta seva greu falta de consideració envers la trajectòria política col•lectiva d'una ciutadania que, no ho oblidem, durant molts anys ha estat un referent nacional en la lluita per la construcció d'un país lliure.
–Sigui responsabilitat de l'equip de govern d'aquest ajuntament, sigui del tarannà que sigui, convocar les organitzacions polítiques de la vila amb antelació suficient per preparar una Diada Nacional de Catalunya amb la dignitat que ens mereixem els arbuciencs i les arbucienques.

ARBUCIENCS A LA CONSULTA D'ARENYS

Desenes d'abuciencs es desplacen a Arenys de Munt per donar suport a la Consulta. Regidors i exregidors de CUPA i altres ciudadans i ciutadanes de la nostra Vila hi donen suport tal com es va llegir en el manifest a la Plaça de la Vila l'11 de setembre.

Ara ofereixen la seva experiència a la web de la comissió organitzadora de la consulta
AMUNT LES URNES!

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009 ARBÚCIES

PARLAMENT A LA PLAÇA DE LA VILA-

Companyes i companys,

Ens apleguem de nou a la Plaça de la Vila, amb l’aixepluc de l’Arbre de la Llibertat, per commemorar la DIADA NACIONAL de Catalunya.

Durant els 24 primers anys de democràcia municipal la celebració de la nostra festa nacional s’ha fet de manera unitària i amb el protagonisme exclusiu de la institució que ens representa a tothom, l’Ajuntament. Tal com ha de ser!!

Des de fa 6 anys, de manera incomprensible, l’Ajuntament ha anat progressivament fent deixament de la seva responsabilitat i devaluant la celebració de la DIADA.

Enguany, ja hem arribat al límit aquesta irresponsabilitat. S’ ha salvat in extremis la Recepció oficial. Estem convençuts que si CUPA no hagués pressionat no hi hagués hagut ni tan sols recepció oficial!!

CUPA denuncia amb responsabilitat i patriotisme aquesta abdicació de l’Ajuntament i fa una crida a recuperar, des de la Casa de la Vila, la dignitat i el contingut polític i simbòlic que exigeix la celebració del 11 de Setembre.

Properament CUPA presentarà una Moció al Ple Municipal per evitar que la situació penosa i vergonyosa d’avui és repeteixi cap més vegada.

Som aquí doncs, per deixar constància pública que hi ha arbuciencs i arbucienques que ens neguem a continuar fent tombs cap a la desídia, la irresponsabiltat i l’oblit dels nostres drets i els nostres deures com a ciutadans d’ aquesta Vila i d’aquest país. No volem sentir mai més, en una DIADA, la vergonya aliena que sentim avui !!!!

CUPA ha defensat i practicat sempre que mentre no siguem un país plenament normalitzat, en la celebració de la nostra Festa Nacional cal conjuminar la commemoració amb la reivindicació. La commemoració per recordar el que hem estat i per retre homenatge als patriotes de tots els temps… I la reivindicació per aconseguir el que volem ser, un poble digne i lliure, socialment i nacional.

Ben cert que la situació actual no és pas encoratjadora. La crisi del sistema, te unes conseqüències terribles per a milers de treballadors i treballadores – també a la nostra Vila – i amb poques perspectives de millorar a curt termini.

Volem aprofitar l’ avinentesa per expresar la solidaritat amb tots els treballadors i treballadores amb problemes de feina i els volem encoratjar a defensar amb els drets a la mà, el seu lloc de treball, amb fermesa i convicció,com estan fent per exemple els companys i companyes d’INDCAR.

A nivell nacional, igualment … La comèdia de l’ Estatut, la befa del finançament, l’amenaça del Tribunal Constitucional espanyol ... i la complicitat vergonyosa i vergonyant de la major part dels polítics nostrats, ens ha portat a una situació de desafecció ciutadana i a un desànim impropi d’ un poble que aspira a ser lliure.

Companyes i companys, cal que superem aquesta situació. Recuperem la fermesa en la defensa dels nostres drets individual i col•lectius… Enfortim amb convenciment els mecanismes d’organització popular.. Recuperem la memòria històrica com a treballadors i com a catalans!!!

CUPA predica el que creu i practica el que predica. Sempre ho ha fet, en qualsevol circumstància i moment històric. És per això que vol donar contingut pràctic i encoratjador a aquesta crida. Hi ho fa comprometent-se avui i aquí a recolzar la creació a la nostra Vila d’una Mesa d’Entitats Cíviques per a la Realització d’un Referèndum per l’ Autodeterminació. L’exemple del poble d’Arenys de Munt ens compromet i ens encoratge a seguir per aquest camí, que no oblidem és l’únic camí cap a la llibertat, el camí de la democràcia.

Recolzem doncs qualsevol iniciativa en el sentit de que es constitueixi una Mesa d’Entitats Cíviques i demanarem el suport institucional – polític i administratiu- de tots els grups polítics municipals i en conseqüència, si hi ha majoria, de l’ Ajuntament en Ple.

Tal com ens recordava fa uns mesos en Toni Strubell en la presentació del seu llibre “ El moment de dir prou”, o ens plantegem seriosament el nostre futur en llibertat, o serem engolits.

Així doncs, des de CUPA, us convidem a viure individualment i col•lectivament la DIADA NACIONAL d’ enguany amb més coratge, amb més fermesa i amb més reivindicació que mai, convençuts que només amb la lluita assolirem la llibertat!

VISCA LA TERRA !!! VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

DIADA 2009

CUPA convoca una concentració el divendres dia 11 a les 11 del matí a la plaça de la Vila, per commemorar la DIADA DE CATALUNYA.
Haurem posat una pancarta d' Independència i dues senyeres al voltant, després de llegir el manifest, cantarem Els segadors.
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT/CONVIDADA
NO HO HOBLIDEM, UN 11 DE SETEMBRE CATALUNYA VA PREDRE LA SEVA INDEPENDÈNCIA AVIAT FARÀ 300 ANYS, COM JA ELS HA FET EL PAÍS VALENCIÀ.

Homenatge a Mercè Junoy

per Jaume Soler

Bona tarda. Cal que enceti la meva aportació a aquest homenatge amb una obvietat: Aquesta breu ressenya és simplement la meva visió personal sobre el pensament i la praxi política de la Mercè, feta des de la honradesa intelectual, el respecte i l’ estimació.

La Mercè en els seus 84 anys de vida va fer un llarg periple en uns moments apassionants de la història d’ aquests país i del món: República, insurrecció feixista i guerra, Guerra mundial, dictadura franquista, post franquisme, esfondrament del socialisme soviètic, neoliberalisme, etc.. Per altra banda un recorregut vital com tothom que avui tingui més de 80 anys... -Aprofito l’ avinentesa per deixar constància que avui i aquí , entre nosaltres, en tenim uns quants d’ aquestes lleves- Sortosament...

Però evidentment no tothom pertany a la mateixa nissaga ni ha viscut de la mateixa manera ni des de la mateixa perspectiva: La Mercè, per naixença, li va tocar ser catalana, burgesa, catòlica… i acomboiada des del bressol per l’ alta cultura.

Tots aquests elements l’ acompanyaran tota la vida i determinaran el seu pensament i el seu compromís polític. No pas tots la marcaran de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat, és clar!

Dir-se Junoy i Ricart del 1923 al 1936 va significar per a la Mercè viure directament episodis transcendents pel país - amb ulls desperts d’ infant- i conèixer i tractar de primera má , bona part dels capdavanters polítics, socials i culturals del moment. Macià i Gasol , Mir, Picasso i Miró, Chesterton , Claudel o un llavors desconegut Salvat-Papasseit, entre molts d’ altres, formen part de l’ entorn vital de la seva infantesa i adolescència.

Del 36 al 39 les convulsions i contradiccions socials que genera l’ eixecament feixista esquitxen ben directament el seu entorn familiar. D’ aquelles experiències, certament dures, li queda per sempre més una certa inclinació per l’ ordre, o millor dit un rebuig visceral contra el desordre, fins i tot quan va ser capaç d’ analitzar-ne les causes.

La postguerra és foscor i lluita dura per a la supervivència. El seu món primigeni , de fet , ha desaparegut. Les circumstàncies econòmiques familiars per una banda i la repressió franquista per l’ altra, fan gairebé net a Can Junoy.

En aquest moment - anys 40 i 50- la figura i la ideologia del pare impregna tota la seva jovenesa. Són els anys de la seva iniciació artística, fonamentada en la llarga tradició familiar. Darrera hi ha sempre una soterrada però innegable fidelitat al país i a la seva cultura . I també una pràctica religiosa estricta, malgrat les seves contradiccions absolutes amb el nacional-catolicismo predominant.

El maridatge amb en Jaume Guixeres i la mort del seu pare – fets gairebé coincidents- obren un període nou en la vida i en el pensament de la Mercè. La presència i la influència del fill d’ un ferroviari ampurdanès, empeltat familiarment amb les lluites populars més radicals de l’ època – Partit Català Proletari i POUM – la marquen, evidentement. No serà pas, ara, un procés d’ absorció directa de valors que imposa l’ entorn, sinó un procés de maduració personal, de creixement dialèctic, amb i a través del seu company de vida. El que sembla innegable és que a partir d’ aquell moment la igualtat no serà mai més per a la Mercè un concepte filosòfic abstracte sinó una fita incorporada progressivament en el seu pensament. I amb moltes més contradiccions i dificultats en la seva praxi política.

Els 60 i 70 són definitivament els anys del compromís públic. Als Caputxins de Sarrià i a les voreres del carrer Entença es trobarà amb en Jordi Llimona i amb en Lluís Ma Xirinacs amb qui compartirà per sempre més causes i lluites. Cristianisme i Socialisme, Drets socials i democràtics i Drets nacionals esdevindran en la seva vida, no pas dicotomies insuperables sinó sumes integrades en la defensa dels drets de les persones i dels pobles. La seva catalanitat i la seva fe religiosa de naixença i de infantesa s’ han transformat i enfortit a l’ impregnar-se de compromís social.

En aquests àmbits de debat i de lluita hi troba la radicalitat que el seu idealisme reclama i alhora propostes d’ acció ben concretes. La seva vinculació permanent a l’ Assemblea de Catalunya, fins i tot més enllà de la seva disolució formal, o una militància de només 3 mesos en el nou nat PSC-PSOE – les contradiccions eren massa evidents i excessives- ens defineixen clarament el rumb ideològic de la Mercè adulta.

Aquest procés es combinarà, no pas per casualitat, amb un acompanyament militant de 28 anys consecutius del projecte de CUPA. A partir de l’ anècdota local la Mercè troba a Arbúcies i a CUPA el compendi quotidià de moltes de les seves inquietuts polítiques, cada vegada més prostituides en la política general del país. Amb en Jaume seran els ambaixadors de CUPA a la capital , gràcies a les seves moltes connexions institucionals i a les seves nombroses coneixences en el món de la cultura.

Els darrers anys la malaltia la va atuint, és cert, i la va separant de qualsevol activitat pública però és la desesperança davant d’ un país sense rumb i sense lideratge la que la desmotiva encara més i li emmetzina l’ esperit.

El 22 d’ agost del 2007 la Mercè Junoy i Ricart se’n va anar… Peró, per sort per a tots els que l’ estimem, ens va deixar un llegat prou ric . Va nèixer quan i on la història va disposar. Va viure amb intensitat i amb les contradiccions del seu compromís, en un món canviant. I ens va deixar, per sempre mai més, el seu ferm testimonitge de catalana, cristiana i socialista. No el deixem perdre!

Gràcies Mercè. Un petó!!