ARBÚCIESDia: 5 de setembre
Hora: a les 9 del vespre
Lloc: Al jardí del restaurant Les Magnòlies
L’Associació cultural Randemot, i un grup de persones conegudes i amigues de la Mercè Junoy (llegiu l'article de Teresa Pàmies al diari AVUI) han promogut un acte per recordar-la. La Mercè Junoy va ser una persona molt vinculada a Arbúcies des de molts aspectes i això és el que pretenem recordar en aquest petit homenatge que tindrà lloc al pati de la casa on ella va viure, actual jardí del Restaurant Les Magnòlies. Aquest dia la recordarem des de diferents punts de vista. Com a dona, com a pintora, com a estiuejant, com a creient, com a persona compromesa políticament i per això ens hi acompanyaran un seguit de persones amb les quals ella va tenir una estreta relació. Al final de l’acte hi haurà un aperitiu, servit pel restaurant i postres de xocolata desfeta (perquè a la Mercè li agradava moltíssim).
Per tal d’organitzar bé l’acte caldria que confirméssiu l’assistència a alguna d’aquestes persones de la comissió: Dolors Horta (972 162571) Carme Torelló (972 860115) Mariona Soler (972 860714) Montse Plana(649 485 715) Quico Batlle (972 16 20 31)
Enllaç a la notícia del diari AVUI .
Enllaç a la notícia del diari AVUI .
3 comentaris:
A finals dels cinquante i principis dels seixante, jo no sabia que les dones podien ensenyar la seva pell bruna, tenir obertament idees polítiques diferents o jugar a tenis força be. Tot al seu voltant era fresc, nou i l´intuició ens deia que tot alló era molt modern i sense dubte el futur. Inevitablement una colla de pre-adolescents ens varem enamorar del que sigificava i la varem seguir entre pa amb xocolata, magnólies i horténsies.
A finals dels seixante i als setante ja ens creiem tots molt valents per que estavem " a l ´esquerra del PSUC". Les discusions van pujar de to i ens deia que no teniem com a prioritat a Catalunya - ella,en Jaume i la Pepa (la seva mare) ja havien fet la seva revolució personal- malgrat tot ella i en Jaume ( el seu marit) ens van ajudar a amagar a Arbúcies i facilitar el pas a França a més d´un company. A finals dels setante va entrar a CUPA - un dia em va reconiexer que fascinada per el discurs d´en Jaume Soler i per que hi creia de veritat i la feia sentir més jove-
En els darrers anys la Mercé va tenir molts mals que la limitaren, però quan et mirava als ulls, seguia transmitin la força de sempre.Els ulls d´una dona solidária, autònoma, independentista i internacionalista.
, però sempre amb un sentit de justícia que ens ha de fer reflexionar.
Bona nit Mercé, ens es deixat
una emprente lleu i densa
com la dels ocells matiners,
quan la terre és humida.
A mida que passen els dies i anem ultimant els detalls d'aquest petit homenatge me n'adono de l'emprenta que va deixar la Mercè en tots nosaltres, des de l'escola d'adults, amb els alumnes, amb els mestres, a la parròquia, entre els amics.
Et recordem i espero que el dia 5 podrem compartir moltes coses amb tu.
Guardeu-vos la data.
Carme
Va ser un acte emotiu, molt digne i que va comptar amb la presència de familiars, amics, veïns i veïnes, antics alumnes, etc.
Gràcies a tots per la vostra assistència i sobretot a totes les persones que el van fer possible.
Carme T.
Publica un comentari a l'entrada