Volem donar l'Enhorabona a l'amic Eudald Carbonell pel PREMI NACIONAL DE PENSAMENT I CULTURA CIENTÍFICA que li atorga la Generalitat de Catalunya per la seva tasca reconeguda arreu del món. Per a CUPA, l'Eudald, sempre ha estat un suport important perquè en la nostra acció ha vist la materialització d'una forma d'organització social amb futur.En el llibre CUPA: LA POLÍTICA AL SERVEI DEL POBLE hi té un article on diu, entre moltes altres coses:
" CUPA ha tingut un paper d'avantguarda en l'articulació de la comunitat humana d'aquest poble. Una via que ha integrat un projecte local en una perspectiva universal...Una visió socalitzadora ha permès CUPA fer un ajuntament participatiu, no depenent dels interesos ideològics dels grups dominants i econòmicament hegemònics.
CUPA ha d'anar endavant mantenint el fet trasformador però adaptant-se a les circumstàncies canviants de la societat."Podem aprendre molt d'una persona que treballa, reflexiona i escriu com ho fa ell. A part de llegir el seu pensament publicat en llibres, podeu consultar el seu BLOC. El tenim enllaçat sempre a "Espais d'amics" com a a via de formació personal.
5 comentaris:
4157
ja, ja, cupa no és historia, és arqueologia
A l'anònim d'acudit fàcil, si ho dius per l'ofici de l'Eudald, com és de suposar, primer informa't del pensament de l'Eudald que és pel que ha rebut el reconeixment.
Com diria ell, segurament ets un homínid en procés d'humanització i això fa que vegis -o hagis vist- a CUPA amb hostilitat (i al revés també es dóna situació semblant).
Vull deixar clar que fer costat a un grup (CUPA) o a una persona (Eudald), no vol dir coincidir al 100%. És més fàcil estar en contra d'un pensament únic que a favor d'un pensament plural. Però l'esquerra -les esquerres- sempre s'han mostrat més plurals. La dialèctica ha portat també a divisions, però espero que la gran conquesta de la humanització, el llenguatge, substitueixi la garrotada i més darrerament la violència encoberta i la mentida.
El pensament que hi ha en CUPA, té les seves arrels en el passat, en la història. Arbúcies té un passat amb CUPA. Però els pensaments són de futur. Arbúcies viu moments en el cicle de l'any molt cooperatius. La cooperació, juntament amb ens llenguatge i la tecnologia han fet avançar la humanitat, però cal una avenç en la consciència d'espècie (no és això allò del tots sóm germans?). Però també cal que la teoria i la pràctica siguin coherents. Trobo encertat que reconeguin una persona amb una alta sintonia de pensament i del qual encara en podem aprendre molt.
Particularment, la discrepància amb l'Eudald és que ell afirma que tot ha apargut per "atzar" i jo penso que també hi ha "necessitat" o sigui no tot passa per atzar. O sigui que jo dóno cabuda a les creences més enllà dels fets constatats científicament.
Bé us deixo amb un text de l'Eudald, que crec que en la situació de confusions entre grups municipals actuals pot fer-nos relexionar una mica.
EUDALD CARBONELL:
No tots els espècimens serveixen per organitzar. Aquest és un principi clar, objectiu i concret. Qui no vol, no pot. Qui no sap, no és capaç. La realitat i l'experiència demostren que és d'aquesta manera.
La motivació, l'educació i la bona socialització són tres característiques que ha de tenir tot organitzador. Sense aquestes propietats emergents no és possible que existeixi una socialització com cal del grup i, com a conseqüència, una capacitat de treball en equip per poder aconseguir tots els objectius que es plantegen a nivell estratègic.
La figura social organitzadora és la persona que sap com pensar sobre allò que coneix i després prendre decisions sobre el que és necessari fer. Estem entrant en la societat del pensament i, consegüentment, els humans hem de ser capaços d'entendre que la immensa xarxa de coneixement que existeix s'ha posat a la nostra disposició i és un tresor intel·ligent que ha de ser articulat críticament.
No tot s'aprèn, però no hi ha dubte que alguna cosa queda quan t'esforces. La responsabilitat social és la prova més intel·ligent de la nostra consciència crítica com a espècie. Des d'aquesta perspectiva, no existeix el lideratge com a tret etològic, sinó la corresponsabilitat com a procés d'evolució conscient.
Com ens preparem per dirigir? Com ens hem d'organitzar? La capacitat etològica és un factor que s'ha de tenir en compte, ja que es tracta de trets intrínsecs i que, per tant, han estat modelats per la selecció natural. Tot i que els primats humans estem construïts amb el mateix material no tots som iguals. La socialització és un altre element important que cavalca a espatlles de l'etologia. D'aquesta manera, etologia i comportament social i cultural estan fortament arrelats en el substrat de les nostres capacitats.
La cultura i l'educació formen part d'un entramat incommensurable que pot tenir una bona expressió quan existeix una voluntat ferma d'obtenir objectius a través dels processos de comprensió de la complexitat i de la seva gestió.
Educar-se en la teoria, experimentar amb la pràctica; això és el que hem d'aplicar. No creguis, pensa. No facis cas als qui t'expliquen com organitzar, cosa que ells mai no han fet. Escolta, en canvi, a qui ja han estructurat, perquè són aquestes persones les qui et poden il·lustrar-te en el procés i, a més, de forma empírica. Analitza el que fas i entén la forma de fer-ho. És així com ens humanitzem.
CUPA és historia, admira els i les arqueòlogues que ens arrelen en el passat i en la identitat, però com a projecte polític és sobretot present i futur .. malgrat pesi a qui ens voldria morts i malda per enterrar-nos des de fa molts anys.
Publica un comentari a l'entrada