REFERENDUM 13D

Resultats:

Cens majors de 16 anys: 5408
Vots emesos: participació 1859, 34,38%
Sí, 1781 vots, 95,8%
No, 41 vots, 2,2%
Blanc, 34 vots, 1,8 %
Nuls, 3 vots, 0,2%

CUPA felicita la gent de la TECA que ha treballat colze amb colze intesament durant aquests dos mesos, i felicitem els ciutadans i ciutadanes d'Arbúcies pel seu civisme i participació.
No volem ni hem de tenir més protagonisme que la TECA, per tant us conviem a adreçar-vos a TECA: http://tecadarbucies.blogspot.com

REFLEXIONA, NO HI HA GAIRES OPCIONS: NO T'EQUIVOQUIS

A ARENYS DE MUNT TAMPOC ES VAN EQUIVOCAR.
VAN PARTICPAR
I VAN ENCERTAR LA RESPOSTA ADIENT.
HO TENIEN CLAR
I NOSALTRES
EL 13D HO SABREM

RAONS PERQUÈ HEM D'ANAR A VOTAR Sí EL 13D

*

CUPA dóna suport a la TECA

CUPA dóna suport a la Taula d'Entitats Cíviques d'Arbúcies per a la consulta sobre la independència. A més us recomana que consulteu el web per obtenir més informació: http://tecadarbucies.blogspot.com.
El protagonisme és de les entitats i de les persones que la formen, i en consequència estem a l'espera de les seves propostes.
De moment, sabem que fan la presentació el dijous 29 d'octubre i que la consulta es preveu pel diumenge 13 de desembre.

MOCIÓ DE CUPA SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA DEL 2009 A ARBÚCIES

CONSIDEREM QUE:

El passat 11 de Setembre, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'equip de govern d'aquest ajuntament, i especialment l'alcalde i els regidors d'ERC, van actuar d'una forma totalment inacceptable.
Específicament i defugint les seves responsabilitats polítiques:

– No van planificar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya al nostre municipi
– no van convocar cap reunió amb els grups polítics municipals per preparar-la
– no van proposar cap manifest, ni unitari ni no unitari
– no van pensar quin protocol se seguiria a la recepció oficial
– no van convidar-hi als treballadors municipals
– no van animar als arbuciencs i les arbucienques a posar senyeres als balcons i finestres (i malgrat això molts conciutadans ho van fer, amb molta més consciència cívica i convicció patriòtica que els esmentats càrrecs municipals)
– no van engalanar amb senyeres els carrers i places del municipi
– no van posar cap referència a la commemoració de la Diada a l'agenda municipal
– no van organitzar cap acte, ni festiu ni reivindicatiu, ni polític ni cultural com ara: l'escenificació o lectura d'algun fet històric, una audició de sardanes...

Posats a NO FER sembla que inclús NO ES VOLIA ORGANITZAR LA RECEPCIÓ OFICIAL a l'ajuntament, ja que aquest acte institucional, que finalment fou l'única cosa que es va fer des de la Casa de la Vila, es va convocar a correcuita dos dies abans i sense publicitar-lo de cap manera.

En definitiva sembla que la voluntat de l'equip de govern, format majoritariament per regidors d'ERC, fos passar de puntetes per sobre d'aquest 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Per tant

DEMANEM QUE:
L'Ajuntament d'Arbúcies reunit en sessió plenària

ACORDI QUE:
–L'actual equip de govern de l'ajuntament d'Arbúcies faci públiques les explicacions pertinents d'aquesta incomprensible actitud.
–ERC d'Arbúcies demani excuses públicament al poble d'Arbúcies per aquesta seva greu falta de consideració envers la trajectòria política col•lectiva d'una ciutadania que, no ho oblidem, durant molts anys ha estat un referent nacional en la lluita per la construcció d'un país lliure.
–Sigui responsabilitat de l'equip de govern d'aquest ajuntament, sigui del tarannà que sigui, convocar les organitzacions polítiques de la vila amb antelació suficient per preparar una Diada Nacional de Catalunya amb la dignitat que ens mereixem els arbuciencs i les arbucienques.

ARBUCIENCS A LA CONSULTA D'ARENYS

Desenes d'abuciencs es desplacen a Arenys de Munt per donar suport a la Consulta. Regidors i exregidors de CUPA i altres ciudadans i ciutadanes de la nostra Vila hi donen suport tal com es va llegir en el manifest a la Plaça de la Vila l'11 de setembre.

Ara ofereixen la seva experiència a la web de la comissió organitzadora de la consulta
AMUNT LES URNES!

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009 ARBÚCIES

PARLAMENT A LA PLAÇA DE LA VILA-

Companyes i companys,

Ens apleguem de nou a la Plaça de la Vila, amb l’aixepluc de l’Arbre de la Llibertat, per commemorar la DIADA NACIONAL de Catalunya.

Durant els 24 primers anys de democràcia municipal la celebració de la nostra festa nacional s’ha fet de manera unitària i amb el protagonisme exclusiu de la institució que ens representa a tothom, l’Ajuntament. Tal com ha de ser!!

Des de fa 6 anys, de manera incomprensible, l’Ajuntament ha anat progressivament fent deixament de la seva responsabilitat i devaluant la celebració de la DIADA.

Enguany, ja hem arribat al límit aquesta irresponsabilitat. S’ ha salvat in extremis la Recepció oficial. Estem convençuts que si CUPA no hagués pressionat no hi hagués hagut ni tan sols recepció oficial!!

CUPA denuncia amb responsabilitat i patriotisme aquesta abdicació de l’Ajuntament i fa una crida a recuperar, des de la Casa de la Vila, la dignitat i el contingut polític i simbòlic que exigeix la celebració del 11 de Setembre.

Properament CUPA presentarà una Moció al Ple Municipal per evitar que la situació penosa i vergonyosa d’avui és repeteixi cap més vegada.

Som aquí doncs, per deixar constància pública que hi ha arbuciencs i arbucienques que ens neguem a continuar fent tombs cap a la desídia, la irresponsabiltat i l’oblit dels nostres drets i els nostres deures com a ciutadans d’ aquesta Vila i d’aquest país. No volem sentir mai més, en una DIADA, la vergonya aliena que sentim avui !!!!

CUPA ha defensat i practicat sempre que mentre no siguem un país plenament normalitzat, en la celebració de la nostra Festa Nacional cal conjuminar la commemoració amb la reivindicació. La commemoració per recordar el que hem estat i per retre homenatge als patriotes de tots els temps… I la reivindicació per aconseguir el que volem ser, un poble digne i lliure, socialment i nacional.

Ben cert que la situació actual no és pas encoratjadora. La crisi del sistema, te unes conseqüències terribles per a milers de treballadors i treballadores – també a la nostra Vila – i amb poques perspectives de millorar a curt termini.

Volem aprofitar l’ avinentesa per expresar la solidaritat amb tots els treballadors i treballadores amb problemes de feina i els volem encoratjar a defensar amb els drets a la mà, el seu lloc de treball, amb fermesa i convicció,com estan fent per exemple els companys i companyes d’INDCAR.

A nivell nacional, igualment … La comèdia de l’ Estatut, la befa del finançament, l’amenaça del Tribunal Constitucional espanyol ... i la complicitat vergonyosa i vergonyant de la major part dels polítics nostrats, ens ha portat a una situació de desafecció ciutadana i a un desànim impropi d’ un poble que aspira a ser lliure.

Companyes i companys, cal que superem aquesta situació. Recuperem la fermesa en la defensa dels nostres drets individual i col•lectius… Enfortim amb convenciment els mecanismes d’organització popular.. Recuperem la memòria històrica com a treballadors i com a catalans!!!

CUPA predica el que creu i practica el que predica. Sempre ho ha fet, en qualsevol circumstància i moment històric. És per això que vol donar contingut pràctic i encoratjador a aquesta crida. Hi ho fa comprometent-se avui i aquí a recolzar la creació a la nostra Vila d’una Mesa d’Entitats Cíviques per a la Realització d’un Referèndum per l’ Autodeterminació. L’exemple del poble d’Arenys de Munt ens compromet i ens encoratge a seguir per aquest camí, que no oblidem és l’únic camí cap a la llibertat, el camí de la democràcia.

Recolzem doncs qualsevol iniciativa en el sentit de que es constitueixi una Mesa d’Entitats Cíviques i demanarem el suport institucional – polític i administratiu- de tots els grups polítics municipals i en conseqüència, si hi ha majoria, de l’ Ajuntament en Ple.

Tal com ens recordava fa uns mesos en Toni Strubell en la presentació del seu llibre “ El moment de dir prou”, o ens plantegem seriosament el nostre futur en llibertat, o serem engolits.

Així doncs, des de CUPA, us convidem a viure individualment i col•lectivament la DIADA NACIONAL d’ enguany amb més coratge, amb més fermesa i amb més reivindicació que mai, convençuts que només amb la lluita assolirem la llibertat!

VISCA LA TERRA !!! VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

DIADA 2009

CUPA convoca una concentració el divendres dia 11 a les 11 del matí a la plaça de la Vila, per commemorar la DIADA DE CATALUNYA.
Haurem posat una pancarta d' Independència i dues senyeres al voltant, després de llegir el manifest, cantarem Els segadors.
TOTHOM HI ÉS CONVIDAT/CONVIDADA
NO HO HOBLIDEM, UN 11 DE SETEMBRE CATALUNYA VA PREDRE LA SEVA INDEPENDÈNCIA AVIAT FARÀ 300 ANYS, COM JA ELS HA FET EL PAÍS VALENCIÀ.

Homenatge a Mercè Junoy

per Jaume Soler

Bona tarda. Cal que enceti la meva aportació a aquest homenatge amb una obvietat: Aquesta breu ressenya és simplement la meva visió personal sobre el pensament i la praxi política de la Mercè, feta des de la honradesa intelectual, el respecte i l’ estimació.

La Mercè en els seus 84 anys de vida va fer un llarg periple en uns moments apassionants de la història d’ aquests país i del món: República, insurrecció feixista i guerra, Guerra mundial, dictadura franquista, post franquisme, esfondrament del socialisme soviètic, neoliberalisme, etc.. Per altra banda un recorregut vital com tothom que avui tingui més de 80 anys... -Aprofito l’ avinentesa per deixar constància que avui i aquí , entre nosaltres, en tenim uns quants d’ aquestes lleves- Sortosament...

Però evidentment no tothom pertany a la mateixa nissaga ni ha viscut de la mateixa manera ni des de la mateixa perspectiva: La Mercè, per naixença, li va tocar ser catalana, burgesa, catòlica… i acomboiada des del bressol per l’ alta cultura.

Tots aquests elements l’ acompanyaran tota la vida i determinaran el seu pensament i el seu compromís polític. No pas tots la marcaran de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat, és clar!

Dir-se Junoy i Ricart del 1923 al 1936 va significar per a la Mercè viure directament episodis transcendents pel país - amb ulls desperts d’ infant- i conèixer i tractar de primera má , bona part dels capdavanters polítics, socials i culturals del moment. Macià i Gasol , Mir, Picasso i Miró, Chesterton , Claudel o un llavors desconegut Salvat-Papasseit, entre molts d’ altres, formen part de l’ entorn vital de la seva infantesa i adolescència.

Del 36 al 39 les convulsions i contradiccions socials que genera l’ eixecament feixista esquitxen ben directament el seu entorn familiar. D’ aquelles experiències, certament dures, li queda per sempre més una certa inclinació per l’ ordre, o millor dit un rebuig visceral contra el desordre, fins i tot quan va ser capaç d’ analitzar-ne les causes.

La postguerra és foscor i lluita dura per a la supervivència. El seu món primigeni , de fet , ha desaparegut. Les circumstàncies econòmiques familiars per una banda i la repressió franquista per l’ altra, fan gairebé net a Can Junoy.

En aquest moment - anys 40 i 50- la figura i la ideologia del pare impregna tota la seva jovenesa. Són els anys de la seva iniciació artística, fonamentada en la llarga tradició familiar. Darrera hi ha sempre una soterrada però innegable fidelitat al país i a la seva cultura . I també una pràctica religiosa estricta, malgrat les seves contradiccions absolutes amb el nacional-catolicismo predominant.

El maridatge amb en Jaume Guixeres i la mort del seu pare – fets gairebé coincidents- obren un període nou en la vida i en el pensament de la Mercè. La presència i la influència del fill d’ un ferroviari ampurdanès, empeltat familiarment amb les lluites populars més radicals de l’ època – Partit Català Proletari i POUM – la marquen, evidentement. No serà pas, ara, un procés d’ absorció directa de valors que imposa l’ entorn, sinó un procés de maduració personal, de creixement dialèctic, amb i a través del seu company de vida. El que sembla innegable és que a partir d’ aquell moment la igualtat no serà mai més per a la Mercè un concepte filosòfic abstracte sinó una fita incorporada progressivament en el seu pensament. I amb moltes més contradiccions i dificultats en la seva praxi política.

Els 60 i 70 són definitivament els anys del compromís públic. Als Caputxins de Sarrià i a les voreres del carrer Entença es trobarà amb en Jordi Llimona i amb en Lluís Ma Xirinacs amb qui compartirà per sempre més causes i lluites. Cristianisme i Socialisme, Drets socials i democràtics i Drets nacionals esdevindran en la seva vida, no pas dicotomies insuperables sinó sumes integrades en la defensa dels drets de les persones i dels pobles. La seva catalanitat i la seva fe religiosa de naixença i de infantesa s’ han transformat i enfortit a l’ impregnar-se de compromís social.

En aquests àmbits de debat i de lluita hi troba la radicalitat que el seu idealisme reclama i alhora propostes d’ acció ben concretes. La seva vinculació permanent a l’ Assemblea de Catalunya, fins i tot més enllà de la seva disolució formal, o una militància de només 3 mesos en el nou nat PSC-PSOE – les contradiccions eren massa evidents i excessives- ens defineixen clarament el rumb ideològic de la Mercè adulta.

Aquest procés es combinarà, no pas per casualitat, amb un acompanyament militant de 28 anys consecutius del projecte de CUPA. A partir de l’ anècdota local la Mercè troba a Arbúcies i a CUPA el compendi quotidià de moltes de les seves inquietuts polítiques, cada vegada més prostituides en la política general del país. Amb en Jaume seran els ambaixadors de CUPA a la capital , gràcies a les seves moltes connexions institucionals i a les seves nombroses coneixences en el món de la cultura.

Els darrers anys la malaltia la va atuint, és cert, i la va separant de qualsevol activitat pública però és la desesperança davant d’ un país sense rumb i sense lideratge la que la desmotiva encara més i li emmetzina l’ esperit.

El 22 d’ agost del 2007 la Mercè Junoy i Ricart se’n va anar… Peró, per sort per a tots els que l’ estimem, ens va deixar un llegat prou ric . Va nèixer quan i on la història va disposar. Va viure amb intensitat i amb les contradiccions del seu compromís, en un món canviant. I ens va deixar, per sempre mai més, el seu ferm testimonitge de catalana, cristiana i socialista. No el deixem perdre!

Gràcies Mercè. Un petó!!

MERCÈ JUNOY

MÉS INFORMACIÓ

MÚSICA: Clara i Pep

SO: Agustí Rovira

DISSENY: Pepi Casanova

AGRAÏMENTS: Joaquim de Cabanyes. Enric Castells. Família Guergué. Jaume Guixeres. Teresa Pàmies. Jaume Vallcorba.

ORGANITZA: Associació Cultural Randemot

HI COL·LABOREN: Ajuntament d'Arbúcies, CUPA, Restaurant les Magnòlies.

L'EXCEPCIONALITAT POLÍTICA ARBUCIENCA

PUBLICAT A EL PUNT
PUBLICAT A L'ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY

La política municipal a la Vila d’ Arbúcies ha tingut sempre un aire d’ excepcionalitat. Tanmateix, aquesta és una visió forana de la jugada. El paràmetres de “ normalitat política” imposats per la transició postfranquista van carregar la via democràtica d’ Arbúcies – i de la CUPA- amb el llast – estigma per a més d’un - d’ experiència no homologable i per tant estrafolària, aillada i circumstancial. I la projecció mediàtica la va difondre abastament, a voltes amb complicitat, a voltes amb frivolitat.
La paradoxa rau, doncs, en que, per a la majoria dels arbuciencs i arbucienques, aquesta era la nostra normalitat. Forjada a partir de condicions històriques determinades i de voluntats i conviccions ideològiques prou fermes.I si algú en dubte que intenti aprofundir una mica en l’ anàlisi causal de les 6 legislatures consecutives guanyades per CUPA, amb majoria absoluta.
L’ anormalitat democràtica, per una bona part d’ arbuciencs i arbucienques, era – i és- la partidificació i tots el seus efectes col·laterals (1), la devualuació del concepte i la praxi de la participació ciutadana, el menypreu per debatre i superar els límits, conceptuals i territorials, de la democràcia de baixa intensitat que patim.

La visió condescendent de les forces polítiques “ normalitzades” sobre el cas Arbúcies, en la seva fase d’ arrancada, va anar derivant cap el distanciament, per passar després a la crítica i finalment a la hostilitat directa, encara que no sempre pública. Calia no patinar. CUPA guanyava elecció rera elecció per majoria absoluta . L’ invent era difícil de desautoritzar, al menys obertament i de manera global.

La línia de flotació de CUPA – on fent-hi un forat el vaixell es podia enfonsar- era la unitat. Primer l’ ERC d’ en Colom ( 1995 ), després el PSC van intentar jugar a artificiers, però no van trobar complicitats- ni locals i encara menys a l’ interior de CUPA- No pas encara.. Però sí al 2003. Alguns militants locals d’ERC, van esperar en va que la pluralitat de CUPA li fes trencar el pacte de reconeixement mutu, emparaulat oficialment el 2001, per poder acusar-la, d’ aquesta manera, de no voler la unitat de l’Esquerra Nacional. La visió política responsable i la generositat ideològica de la majoria de la militància els va obligar a estripar les cartes i assumir la responsabiltat històrica d’ iniciar el desmembrament de la unitat popular.
Tot això és història i història sabuda.. Un cop oberta la caixa de Pandora, el PSC i ICV-EPM s’ hi van apuntar amb entusiasme mal disimulat. Per fí! Darrera de tot plegat, només interesssos partidistes i ambicions personals. Ni debat ideològic ni propostes tàctiques: CUPA ha de plegar perquè la normalitat som nosaltres!!.
I va arribar la “ normalitat.. 2003, desapareixen les majories absolutes. És fan pactes
- tots contra CUPA- És igual que siguin contra natura. El resultat final, ERC+AIPA: Ingovernabiltat, sectarisme, mala gestió. 2007: atomització, 7 llistes. CiU , primera força a les autonòmiques, esdevé extraparlamentària!
CUPA en un acte de responsabilitat democràtica fa possible sortir del cul de sac de la “normalització”. Però la malaltia de la partidificació és greu i endanya el cos polític arbucienc. La malura esclata quan de nou CUPA denuncia l’ incompliment del pacte i abandona el govern, per responsabiltat i coherència.
Som ara mateix. Els detalls els sap gairebé tothom. Pressupost rebutjat, moció de confiança perduda per ERC. Cants de sirenes i maniobrerisme tàctic d’ EPA a dojo.. I ingovernabilitat, sectarisme i mala gestió! Tot plegat un preu massa car per una racció d’ aquesta “ normalitat”. No us ho assembla?

Tanmateix hi ha solucions. N’ hi ha una des de la responsabilitat democràtica: un govern d’ unitat. Primer el poble! I més d’una de matemàtica. La més clara: ERC-EPM = 9 regidors sobre 13. Majoria amplíssima. El que no hi ha és voluntat política!
Davant de la gravetat de la situació, fins i tot el PSC s’ ha vist en la necessitat de fer una crida a la superació dels interessos de les sigles (2). El que no vol veure i no pot dir, tampoc , el PSC, és que la situació actual és la culminació del procés de “normalització”., del qual ell ha estat paladí fidel i responsable directe. Que s’hi ha arribat en només 6 anys..I que si posem els interessos populars com a prioritat- com hauria de ser en democràcia, oi? - no arribarà pas la solució.
Ras i curt. L’ atzucac actual de l’ Ajuntament d’ Arbúcies no tindrà sortida fins que el Sr. Zamorano i el Sr. Garriga, tinguin garanties plenes que la seva carrera política, i per tant els seus interessos de butxaca, no perillen ara mateix i sobre tot, a partir del 2011.

De totes les vocacions, la política és la més noble. De totes les professions, la professió política és la més vil. El pensament de Rubem Alves (3) és contundent. Aplicat al cas que ens ocupa em faria una mica menys infeliç tenir la certesa que tot plegat és una expressió més de l’ excepcionalitat arbucienca - la d’ara, és clar-. Molt em temo, que la realitat regira a l’ inversa – com un mitjó- el meu desig ingenu: més aviat és l’aplicació local de la “ normalitat política” generalitzada imposada pel sistema. Us serveix d’ exemple proper la situació actual del país?

Jaume Soler i Pastells
Ex Alcalde d’ Arbúcies
Militant de la CUPA

(1)El resultat de la partidificació que intentava substituir la relació de submissió “ cacic-local- ciutadà” per una forma d’ acció participativa, ha representa en moltes ocasions, portar a un altre model de relació igualment desigual que es basa en l’ expropiació de la influència sobre el govern local per part dels polítics professionals. Joan Subirats. Elements per a un balanç. 1989. 10 anys d’ Ajuntaments democràtics. Federació Catalana de Municipis

(2)Entesa i Esquerra s’ han entendre ( lideratges qüestionats). ALTAVEU n 18 maig 2009

(3) Sobre política i jardineria Rubem Alves
Agenda Llatinoamericana 2008 “ La política s’ ha mort...Visca la política”

HOMENATGE A MERCÈ JUNOY

ARBÚCIES

Dia: 5 de setembre

Hora: a les 9 del vespre

Lloc: Al jardí del restaurant Les Magnòlies

L’Associació cultural Randemot, i un grup de persones conegudes i amigues de la Mercè Junoy (llegiu l'article de Teresa Pàmies al diari AVUI) han promogut un acte per recordar-la. La Mercè Junoy va ser una persona molt vinculada a Arbúcies des de molts aspectes i això és el que pretenem recordar en aquest petit homenatge que tindrà lloc al pati de la casa on ella va viure, actual jardí del Restaurant Les Magnòlies. Aquest dia la recordarem des de diferents punts de vista. Com a dona, com a pintora, com a estiuejant, com a creient, com a persona compromesa políticament i per això ens hi acompanyaran un seguit de persones amb les quals ella va tenir una estreta relació. Al final de l’acte hi haurà un aperitiu, servit pel restaurant i postres de xocolata desfeta (perquè a la Mercè li agradava moltíssim).

Per tal d’organitzar bé l’acte caldria que confirméssiu l’assistència a alguna d’aquestes persones de la comissió: Dolors Horta (972 162571) Carme Torelló (972 860115) Mariona Soler (972 860714) Montse Plana(649 485 715) Quico Batlle (972 16 20 31)
Enllaç a la notícia del diari AVUI .

EUDALD CARBONELL, ENHORABONA

Volem donar l'Enhorabona a l'amic Eudald Carbonell pel PREMI NACIONAL DE PENSAMENT I CULTURA CIENTÍFICA que li atorga la Generalitat de Catalunya per la seva tasca reconeguda arreu del món. Per a CUPA, l'Eudald, sempre ha estat un suport important perquè en la nostra acció ha vist la materialització d'una forma d'organització social amb futur.

Notícia del diari del seu Ripollès natal: ENLLAÇ El Ripollès.info i del web del INSTITUT CATALÀ DE PALEOCOLOGIA HUMANA I EVOLUCIÓ SOCIAL
En el llibre CUPA: LA POLÍTICA AL SERVEI DEL POBLE hi té un article on diu, entre moltes altres coses:

" CUPA ha tingut un paper d'avantguarda en l'articulació de la comunitat humana d'aquest poble. Una via que ha integrat un projecte local en una perspectiva universal...Una visió socalitzadora ha permès CUPA fer un ajuntament participatiu, no depenent dels interesos ideològics dels grups dominants i econòmicament hegemònics.

CUPA ha d'anar endavant mantenint el fet trasformador però adaptant-se a les circumstàncies canviants de la societat."

Podem aprendre molt d'una persona que treballa, reflexiona i escriu com ho fa ell. A part de llegir el seu pensament publicat en llibres, podeu consultar el seu BLOC. El tenim enllaçat sempre a "Espais d'amics" com a a via de formació personal.

CUPA FA UNA CRIDA A LA RESPONSABILITAT A ERC I EPA (EPM-ICV)

COMUNICAT:

· CUPA es va veure obligada a sortir del pacte de govern amb ERC i PSC, entre altres raons perquè la influència política dels nostres dos regidors enfront dels altres cinc no va ser suficient per redreçar els aspectes més negatius de la gestió del govern de la legislatura anterior (ERC- AIPA): poca atenció al ciutadà per part dels càrrecs polítics, paràlisi en la gestió dels projectes importants (Can Delfí, Petit Rutllat, Naus Ca l'Ayats, etc.), allunyament de les entitats cíviques...
· Amb l'agreujant que durant els últims sis anys l'ajuntament ha pogut disposar d'importants recursos econòmics, fruit de la bonança econòmica general i de les complicitats polítiques amb el govern de la Generalitat per la coincidència de partits governants en les dues administracions, i ha estat incapaç de traduir-ho en les millores que necessita el poble.
· Tota aquesta actuació ha provocat el malestar i posteriorment el desencís de gran part de la societat arbucienca amb el consegüent deteriorament de la implicació de la gent en la vida social i política de la vila. Això ha comportat una progressiva minva de la participació de la ciutadania en la gestió dels afers del poble.
· La situació ha arribat a tal punt de degradació institucional que amenaça en paralitzar totalment la gestió municipal, just en el moment que estem immersos en una greu crisi econòmica global que castiga sobretot a les capes socials més desafavorides.
· Tot això es tradueix finalment en la incapacitat per part de l'equip de govern d'ERC i PSC d'aprovar els pressupostos de l'any 2009, i ja estem al mes de juliol!

· És per tot això que valorada la situació actual, en un context d'una crisi econòmica generalitzada que també afecta la nostra vila i amb una greu crisi política en el govern municipal d’Arbúcies, CUPA considera que la solució a l'actual desgovern no passa per mocions de censura ni canvis de minories al govern, sinó que pensem que la millor solució per redreçar l'atzucac en què es troba actualment l'ajuntament de la vila és que les dues llistes més votades a les eleccions municipals de l’any 2007, EPA i ERC, es posin d’acord i formalitzin un govern estable. Per nosaltres és evident que són aquestes dues forces majoritàries les que tenen tota la responsabilitat i l'obligació d'entendre's, per tant els emplacem a que deixin de banda els seus personalismes i arribin als acords polítics necessaris per formar un govern municipal amb la majoria suficient que pugui tirar endavant els projectes que urgentment necessita el poble i que pel bé d'Arbúcies es posin a treballar sense perdre més temps.

Arbúcies, 1 de juliol de 2009

SEMPRE ET RECORDAREM...

Descansa en PAU

I QUE ELS COLORS T'ACOMPANYIN

VOTA LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES

Castiga'ls amb el teu vot. Clica sobre la imatge

DE MÉS VERDES EN MADUREN

Ens ha sorprès l'article d'opinió que ha escrit el grup municipal del PSC a l'últim número de la revista “L'Altaveu” que edita l'ajuntament d'Arbúcies i que reproduïm parcialment per si algú no l'ha llegit.

“A Catalunya, Esquerra i Entesa (IC) governen junts a les diputacions, als consells comarcals i als ajuntaments. Per què això no és possible a Arbúcies? Sense dubte alguna cosa tenen a veure en Pere Garriga i en Roger Zamorano. Pere Garriga no ha aconseguit des d'Entesa convèncer cap força política per formar govern. En múltiples declaracions demana la unitat però ha estat incapaç de fer propostes mes enllà de posar-se al costat dels veïns amb formes populistes com les antenes o el carrer Francesc Camprodon, sense aportar cap solució davant d'aquests problemes. La seva capacitat de gestió de la victòria ajustada de les eleccions està més que qüestionada, culpa als altres que no el fem alcalde com si ell mateix no tingués cap responsabilitat al respecte. Roger Zamorano defensa un govern feble sense tenir en compte que la situació és prou complicada i considera que la crispació ciutadana generada per l'oposició pot bloquejar els projectes en marxa quan hagin de ser aprovats al Ple Municipal. Tossuderia que qüestiona el seu lideratge com alcalde, i més quan diu que no es presentarà a les properes eleccions. Seria bo que Esquerra i Entesa es posessin d'acord més enllà dels caps de llista si ells no tenen capacitat per negociar un pacte que prioritzi Arbúcies per sobre de les seves voluntats personals, deixant pas a altres persones dels seus grups.”

No sabem ben bé com enteneu aquest escrit però sembla que el PSC vulgui seguir els passos de CUPA i desmarcar-se de l'equip de govern, almenys així ens sembla que es podrien entendre per un costat el qüestionament que es fa del lideratge d'en Roger Zamorano, i per l'altre la crítica a la incapacitat de gestió d'en Pere Garriga.
Recordem que pel que fa referència a ERC, aquesta manera de fer va ser un dels motius pels quals nosaltres vam sortir del govern.
No entenem però com poden fer aquesta valoració tant crítica i continuar estant al govern, però ells sabran el que fan.
Respecte a la solució apuntada creiem que com a mínim té un defecte ... si el problema és que tots dos volen manar - l'actual alcalde no vol deixar-ho de ser i l'altre vol ser ell qui mani per sobre de tot i tothom – sembla encara més difícil que tots dos renunciïn al seu protagonisme personalista per deixar pas a una tercera persona ... però bé ... de més verdes en maduren i més encara si pel mig hi ha interessos de partits supramunicipals, llegeixis PSC-ERC-ICV, les direccions dels quals poden maneflejar entre elles per afavorir els seus interessos.

PREMI CASALDÀLIGA A LA SOLIDARITAT PER A UN ARBUCIENC

Jordi Planas, coordinador de la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana, membre de Justícia i Pau de Girona, un dels membres més veterans de la Coordinadora d'ONG Solidàries i un dels impulsors del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va rebre el diumenge 26 d'abril el premi Pere Casaldàliga que entregà el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles. El guardó és un reconeixement a aquest arbucienc que resideix a Girona, pel seu "autèntic compromís social" especialment a Llatinoamèrica, on ha participat en diferents iniciatives per a contribuir al seu desenvolupament. La Coordinadora d'ONG Solidàries celebra aquest guardó tan merescut. En Jordi va recollir el premi en nom de tot l'equip que estan donant suport a les Causes que Pere Casaldàliga impulsa per mitja de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial.

Felicitats Jordi pel teu treball i perquè sempre has estat vinculat a Arbúcies, no només familiarment, sinó també activament donant suport a les Causes solidàries.

BLOC "CLAM", organitzador del Festival de Cinema Solidari.

Notícia a L'ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY

DISCURS de Jordi Planes en recollir el premi

Notícia a COORDINADORA D'ONG SOLIDÀRIES

CUPA NO CONSIDERA QUE HAGI TRENCAT EL PACTE DE SILENCI

En el Diari de Girona del dissabte passat 25 d'abril hi havia una notícia que més aviat semblava un article d'opinió signat per E.BATLLE i començava dient:
"La CUPA d'Arbúcies, grup que fins fa dos mesos estava al govern amb ERC i PSC, ha trencat el pacte de silenci que mantenien tots els grups del consistori mentre negocien un futur pacte de govern al poble...." El PACTE DE SILENCI ES REFEREIX AL CONTINGUT DE LES REUNIONS, i enlloc CUPA ha revelat què i com es negocia en les reunions. Qui si ho ha fet en canvi, és qui hagi FILTRAT informacions per a que la persona periodista pugui afirmar que "no respecta la data límit que s'havien posat totes les forces polítiques (ERC, PSC, CUPA, EPA, IA), a finals d'abril, per revelar si s'havia arribat a un acord entre totes les forces i, per tant, formar un nou govern d'Arbúcies. Aquesta ronda de negociacions entre totes les forces polítiques es va iniciar a finals de març de la mà de l'Entesa pel Progrés d'Arbúcies (EPA), que es troba en aquests moments a l'oposició però que va guanyar les eleccions el 2007 i no va passar a governar, ja que el PSC, ERC i CUPA van formar un govern tripartit, que ara ja és història i que ha deixat ERC i PSC només amb sis regidors per tirar endavant els projectes de govern durant el que resta de legislatura.Tot i aquesta sortida a la llum de les intencions de la CUPA, la setmana vinent, segons ha pogut saber aquest diari, s'espera que pugui sortir a la llum...." Evidentment és un article on -a part de les fonts escrites que tothom pot llegir públicament i clara i que CUPA assumeix (però sense haver trencat el pacte)- n'hi ha d'altres de SOTAMÀ. Llegiu-ho tot a: DdG

ACLARIMENTS DE CUPA AL PROCÉS DE NEGOCIACIÓ OBERT

CUPA va sortir del govern amb ERC i PSC per què no es complien una sèrie de condicions que per nosaltres són fonamentals per estar en un govern de pacte. Les recordem per que tothom ho tingui clar:
– Tot el govern ha de treballar en equip i en igualtat de condicions.
– Aplicar al màxim el nostre programa.
– Corregir els dèficits de la legislatura anterior .
– Garantir la governa- bilitat de la vila.

En funció d'això volem deixar clar que CUPA només es plantejarà tornar a formar part d'un govern municipal durant aquesta legislatura en el cas que s'arribés a formalitzar un GOVERN d'UNITAT, és a dir, un govern on hi hagi els tretze regidors elegits democràticament el maig de l'any 2007 que componem l'actual Ajuntament d'Arbúcies.

RECORDANT EL 14 D'ABRIL DE 1931

Com cada any, la Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies ha homenatjat a totes aquelles persones que el 14 d'abril de 1931 va fer possible la proclamació de la Republica mitjançant el seu compromís en les eleccions municipals que s'havien convocat prèviament. Un canvi totalment democràtic i pacífic que va portar alegria i un gran canvi a la població.
Vam posar un ram de flors en el memorial a Francesc Macià. Malauradament (sovint ens passa) la cinta on deia CUPA, va desparèixer aviat.
Visca la República. Visca Catalunya. Visca Arbúcies.

EL DIARI DIU...

Els partits d´Arbúcies es marquen l´abril com a data límit per solucionar la governabilitat. Ahir es van reunir totes les forces polítiques per segona vegada i s'han emplaçat, de nou, per veure's la setmana vinent

ARBÚCIES MARTÍ SANTIAGO La possible creació d'un nou govern d'unitat a la població d'Arbúcies té la data fixada en aquest mes d'abril, a pesar que les fonts municipals consultades per Diari de Girona asseguren que podria endarrerir-se uns dies, fins a principis de maig, a causa de la delicadesa de les negociacions que s'estan duent a terme entre tots els partits que integren el consistori municipal: ERC, PSC, CUPA, EPA i IA.Dimecres passat, 1 d'abril, totes les forçes municipals van decidir establir un pacte de silenci com a condició prèvia per a la realització de les negociacions que decidirian el futur polític d'Arbúcies per aquests propers dos anys que encara resten de mandat municipal abans que no s'iniciïn les properes eleccions.Ahir, tots els grup van reunir-se a l'Ajuntament, a les deu del matí, en un encontre de gairebé tres hores, per continuar llimant postures amb la voluntat d'arribar a un acord i, a pesar que no han transcendit les conversacions, és segur que tornaran a reunir-se de nou la setmana vinent. Aquesta postura, d'altra banda, indica la voluntat que encara disposen totes les agrupacions per continuar negociant, ja que, de moment, ningú ha abandonat la possibilitat d'arribar a un pacte satisfactori per a la governabilitat de la localitat.El cert, però, es que la població arbucienca tampoc té constància del que els seus representants estan discutint més enllà de saber que s'estan produint reunions de forma periòdica. Una situació de la qual són conscients els regidors de l'Ajuntament i per la qual cosa han posat com a "condicionant" la resolució de la problemàtica d'un govern en minoria com l'actual -format per ERC i PSC, que sumen cinc dels tretze regidors de la corporació- aquest mes d'abril, ja que, entre altres coses, Arbúcies encara té pendent l'aprovació el pressupost.La d'ahir va ser la segona reunió unitària entre tots els partits, però abans ja s'havien trobat els uns amb els altres per separat per tal d'encaminar la resolució de la situació creada a l'Ajuntament després que la CUPA decidís abandonar el govern per les discrepàncies que mantenia amb els seus socis. Aquesta sortida política, però, no significava una enemistat amb ERC i PSC, ja que la CUPA va assegurar que els donaria suport des de l'oposició en aquelles qüestions que compartís.El pacte de silenci subscrit entre totes les forçes municipals respon a un condicionant proposat per un dels partits, que la resta han decidit acceptar i que, de moment, ningú ha decidit trencar.Un procés "delicat" Les fonts consultades per aquest diari consideren que l'actual procés de negociació "és delicat" i s'escuden en el pacte de silenci per evitar que puguin publicar-se informacions susceptibles de ser usades o interpretades per alguna formació com a contrària als seus interessos.De fet, els membres que componen el ple municipal de l'Ajuntament d'Arbúcies no volen que de les converses pugui sortir res que distorsioni la successió d'aquestes i serveixi com a excusa per finalitzar el procés de negociació sobre la nova governabilitat del consistori, ja que s'està buscant una unitat entre tots que no es mantindria si algun partit decidís abandonar la mesa d'acords.Amb tot, confirmen que el problema més greu que hi ha en l'actualitat, a banda que tots els fronts estan oberts per acabar d'eliminar asprors, es produeix entre ERC i EPA. El primer és el partit que governa i disposa de l'alcaldia gràcies al pacte inicial amb PSC i CUPA. El segon és el partit més votat i que disposa de més regidors dins el consistori. Ambdós han d'entendre's i resoldre bé els seus conflictes perquè el pacte d'unitat que s'està buscant no se'n vagi en orris.
Font: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041200_3_325800__Comarques-partits-dArbucies-marquen-labril-data-limit-solucionar-governabilitat

CUPA SURT DE L'EQUIP DEL GOVERN MUNICIPAL D'ARBÚCIES

ERC I PSC INCOMPLEIXEN EL PACTE: CUPA DEIXA EL GOVERN

El maig del 2007 la Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies CUPA es va plantejar, com a objectius per pactar amb altres formacions polítiques i formar part del govern municipal, els següents punts bàsics:

– Que hi hagués un veritable treball en equip
– Corregir dèficits de la legislatura anterior
– Que s'apliqués al màxim el nostre programa
– Garantir la governabilitat de la vila

Després de quasi dos anys CUPA fa una valoració molt negativa del pacte de govern que vam signar el juny del 2007, ja que considerem que no s'han acomplert pràcticament i suficient cap d'aquests objectius.

En conseqüència el dia 10 de febrer CUPA va presentar als socis de govern el document intern que transcrivim.

Val a dir que en la data límit del dia 20 ERC i PSC van lliurar-nos un document amb unes contraofertes a negociar. Aquesta resposta no ens sembla prou satisfactòria ni suficientment fiable com per continuar en l’equip de govern i en conseqüència:

CUPA SURT DE L'EQUIP DE GOVERN

. per coherència ideològica
. per respecte als nostres electors
. per fidelitat a la nostra història i al nostre projecte
. per independència política
. per que no som deutors de res ni de ningú
. per mandat clar del nostre òrgan màxim de decisió que és l'Assemblea de CUPA

CUPA ha pres aquesta decisió d'una manera molt meditada. Si bé no creiem que fos un error signar el pacte fa dos anys amb les condicions i expectatives que hi havia en aquell moment, sí que podria ser-ho el continuar ara en el govern en les condicions que s'han exposat aquí.

CUPA sempre ha dit i demostrat que no vol estar al govern municipal per manar o accedir a càrrecs polítics o laborals.

CUPA es vol mantenir fidel als seus principis i compromisos programàtics i servir el poble que és l'únic dipositari de la sobirania.

VISCA CUPA! VISCA ARBÚCIES!

PER VEURE EL DOCUMENT COMPLERT, CLIQUEU a comentaris:

PROCÉS DEL CARRER CAMPRODÓN

Dilluns dia 9 de febrer a la tarda, l'equip de govern va estar parlant sobre el procés participatiu i sobre les demandes dels veïns. Va ser una reunió intensa, de la qual en van sortir les següents decisions:
El procés continuarà com estava previst.
En tot cas una vegada s'acabi es valoraran els resultats.

Arribat aquest punt el grup municipal de CUPA manifesta a l'Associació de veïnes i veïns, i al poble en general:

Que CUPA no està d'acord amb aquestes decisions .

Creiem que ha faltat tenir i donar més informació prèvia sobre la necessitat de reforma del clavegueram, la xarxa d'aigua i d'electricitat, distribució i quantia de les contribucions especials que s'aplicaran, és a dir, tot un seguit d'elements que ens permetin justificar i valorar clarament la necessitat de fer aquesta reforma integral.

Després de recollir les enquestes (112), i les fitxes de les persones apuntades als tallers (41), i tenint en compte que 61 enquestes vénen de l'Associació i 31 de les persones apuntades als tallers també són de l'Associació, que han mostrat públicament amb signatures la seva posició contrària al procés, valorem al respecte:
Cal reconèixer que el procés com estava plantejat ha engrescat poc a la ciutadania.
Cal canviar la forma de com informem als veïns i la forma com els demanem l'opinió.
Cal asserenar els ànims i reconduir els procés, per tal d'aconseguir dur a bon terme la necessària reforma del carrer.
En definitiva, cal aturar el procés en aquest punt i reconduir-lo perquè sigui realment un procés profitós per al poble.

Davant aquesta postura de CUPA, l'alcalde va desautoritzar a aquest regidor i va decidir passar la responsabilitat política d'aquest procés participatiu al senyor Antoni Ronda, com a responsable de l'àrea d'urbanisme.

Jordi Auladell i Colomer
Regidor de CUPA a l'Ajuntament d'Arbúcies
Arbúcies, 10 de febrer de 2009

EL MOMENT DE DIR PROU

Aquest matí, amb la presència del nombrós públic que ha omplert la sala, s'ha presentat el llibre a Arbúcies a càrrec del seu autor Toni Strubel i Trueta i Jaume Soler.
Després de denunciar els elements heretats del franquisme i del joc que segueixen les actuals forces parlamentàries majoritàries (unes amb contundència descarada i altres amb "talante", allò del poli dolent i el poli bo), l'autor, en el llibre, acaba amb un recull d'idees pràctiques pel futur del catalanisme. En el diàleg que hi ha hagut s'ha plantejat la necessitat d'articular una via amb lideratges clars, valents, honestos, dignes, coherents...

VALORACIÓ DE LA GESTIÓ MUNICIPAL

El mes de juny de 2007 CUPA va signar un pacte de govern amb ERC i el PSC. Una de les principals condicions que va posar CUPA va ser que fos un pacte entre iguals en què la pressa de decisions no depengués del nombre de regidors que hi aportava cada formació. Hores d'ara creiem que això no s'ha complert, bàsicament perquè moltes vegades s'han menystingut les nostres aportacions, no tant en les formes, que cal dir que han estat sempre correctes en el tracte personal, com en la pràctica política que és en definitiva l'objecte d'aquest pacte.

Suposem que aquesta actitud política respon a una superioritat quantitativa, perquè CUPA només té dos regidors, però sobretot respon a unes inèrcies adquirides a l'anterior legislatura i a unes maneres de fer excessivament presidencialistes que a la pràctica es tradueixen en una certa prepotència i desconsideració cap a les nostres opinions.

En el butlletí anterior fèiem balanç i ja explicàvem algunes de les dificultats amb què ens trobem per poder treballar en equip i tirar endavant el nostre programa. Ara volem concretar-ho més i per tant fem una relació d'alguns fets puntuals però significatius:

1- No s'ha pogut tancar un Pla de Govern, entre altres coses perquè es van rebutjar, o ignorar, alguns dels vint-i-dos punts que CUPA va presentar com a irrenunciables.

Per exemple:
· Que es mantingués el servei de vigilants municipals i no es desplegués la policia, pels costos extres que suposava per als arbuciencs i arbucienques que hem de pagar dues vegades el servei de seguretat que ens haurien de proporcionar els Mossos d'Esquadra.
· Que s'accelerés el procés per tancar correctament els expedients de la plaça Frederic Mompou i del Càmping de la Sureda.
· Que es reformés el Projecte del Centre Cultural de Can Delfí per tal de fer-lo més assequible, tot simplificant-lo i programant-lo en diverses fases.
· Que davant de les importants obres que es volen fer es cobrís ja la plaça d'arquitecte municipal, que està vacant des de fa sis anys, cosa que permetria tenir un millor control d'aquestes obres i evitar que les despeses es disparin.

2- No ens han donat una resposta satisfactòria a la proposta que va fer CUPA el mes d'abril de 2008 i que anava en el sentit de millorar la coordinació interna de l'equip de govern.

3- No s'ha constituït, i sembla que no hi ha cap interès en fer-ho, la comissió paritària que ha d'estudiar el tema de la recaptació i la possibilitat de portar des de l'ajuntament la gestió tributària que ara té el Consell Comarcal.

4- No s'ha pogut discutir a fons algunes despeses de les quals CUPA, com a mínim,voldria tenir més informació.

5- No s'ha fet el manteniment d'algunes de les instal·lacions i infraestructures fetes en anteriors legislatures, com ara el Poliesportiu de Can Delfí, el Parc de la Dona d'aigua, la Plaça de la Solidaritat i d'altres.

6- Tot i haver-ho demanat diverses vegades no se'ns ha informat de manera clara i concreta de les previsions que hi ha per les importants obres que s'han d'afrontar en aquesta legislatura (c/. Camprodon, Centre Cultural de Can Delfí, Naus de Ca l'Ayats, ...). Com a integrants de l'Equip de Govern necessitem saber la temporalització i les fonts de finançament amb què es compta per tal de poder valorar si són viables o si s'han de reformular o deixar per més endavant.

7- Sobre els fons extraordinaris que ens pot donar el govern de Madrid per a aquest 2009 (1.100.000 €) no s'ha debatut suficientment on invertir-los. Un cop més es tiren endavant les propostes que fa el grup de govern majoritari sense valorar seriosament altres possibilitats.

8- En general lamentem constatar que hi ha poques ganes de treballar en equip per poder arribar a acords consensuats

PRESENTACIÓ DE "EL MOMENT DE DIR PROU" de Toni Strubell i Trueta

PROPERES PRESENTACIONS DE EL LLIBRE

- Dimarts 27 gener a Igualada, a l'Ateneu Igualadí, a les 20h;

-Dimecres 28 de gener, a la Seu Nacional d'Òmnium Cultural (BCN), a les 19h;

-Dijous 29 de gener, a la Llibreria Ona (BCN), a les 19.30h;

-Dissabte 31 de gener, a Arbúcies,

a la Gabella, a les 12h del migdia;

-Dilluns 2 de febrer, a Sant Cugat del Vallès, a Terra Dolça, a les 20h;

-Dimarts 3 de febrer, a Palau-Solità, a Can Cortés, a les 20h;

-Dimecres 4 de febrer, a Sabadell, a Caixa Sabadell, a les 19.30h;

-Dijous 5 de febrer, a Valls, a la Casa de Caritat, a les 19.30h;

-Divendres 6 de febrer, a Cassà de la Selva, a la Sala de l'Estació, a les 20h.

A totes les presentacions s'hi repartirà publicitat de la campanya 10.000 a Brussel.les