COMMEMORACIÓ DELS 70 ANYS DE LA MORT DE LLUIS COMPANYS

A les 7 de la tarda, al Jardí de Lluís Companys, ens hem trobat per retre homenatge al President de la Generalitat Lluís Companys, en 70è l'aniversari del seu afusellament. Hem fet ofrena floral, lectura d'un petit text història, un poema que Rovira i Virgilili li va dedicar i parlaments. També hem cantat Els Segadors. MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL FET HISTÒRIC A SÀPIENS(ENLLAÇ)

* Darrera carta de Lluís companys que és una mena de testament:
"A tots els que m’han agraviat els perdono; a tots els que hagi pogut agraviar els demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombre més lleu de rancúnia. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella, i li dec encara una gratitud per aquesta plàcida serenitat que m’emplena al pensar en la mort que veig atansar-se però sense temença...La meva petitesa no podia esperar una fi més digna per Catalunya i el que ella representa de pau, justícia i amor”.

El 10 d'octubre de 1940,  a les 6 de la matinada la comitiva es posà en marxa, cap al fossar de Santa Eulàlia, un cops arribats al lloc l’oficial nerviós i espantat(era jove i inexpert) es va acostar per tapar-li els ulls, però el president si va negar amb un elegant gest sense dir ni paraula i es posar de cara al piquet.
El piquet d’execució era integrat per soldats d’infanteria, comandats per un tinent molt jove.
Baixà el sabre el tinent , el president aixecà el braç i exclamà: “Per Catalunya”
Sonà la descàrrega, caigué el president de costat ferit greu però no ferit de mort aleshores, el tinent visiblement nerviós es va acostar a disparar-li el tret de gràcia, tant li tremolava el pols que fins a 5 trets li va disparar.