Com cada any, la Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies ha homenatjat a totes aquelles persones que el 14 d'abril de 1931 va fer possible la proclamació de la Republica mitjançant el seu compromís en les eleccions municipals que s'havien convocat prèviament. Un canvi totalment democràtic i pacífic que va portar alegria i un gran canvi a la població.
Vam posar un ram de flors en el memorial a Francesc Macià. Malauradament (sovint ens passa) la cinta on deia CUPA, va desparèixer aviat.
Visca la República. Visca Catalunya. Visca Arbúcies.
6 comentaris:
2089
Trobo estrany que cap altregrup polític ni entitat ni colectiu ciutadà faci memòria de la proclamació de la república ... ni entesos, ni republicans ni independents ni socialistes ... potser no i creuen en la republica ni pertant en catalunya ..
per ser un bon catala no es te per que ser republica.
1. l'expressió "es te que" és un castellanisme, en català correcte és "s'ha de",
2. admetre la monarquia borbònica al nostre país, té un nom des de fa gairebé 300 anys: botifler
3. la monarquia hereditària és un residu de l'antic règim no democràtic. La monarquia és una institució militar i no democràtica. Mai hi ha hagut un rei de Catalunya.
perdona si no escric correctament el catala. referent a que per ser un bon catala no s'ha de ser republica, no vol dir que sigui monarquic, per mi, voldir que un bon catala es el que s'estima Catalunya per sobre de qualsavol idea politica.
monarquia, dictadura+monarquia, república, dictadura miliat, monarquia parlamentaria... el Segle XX Catalunya va viure diferens tipus d'organització estatal i l'unic veritablemetn democràtic va ser la II República. Va néixer el 31 en temps de crisi (recordem el crac del 29) i no la van deixar viure gaires anys.
La democràcia actual està plena de por. Del record que van transmetre els que la van viure. Del que veiem actualment en altres països.
Una república, i en concret, una República Catalana en el marc de la Unió Europea (amb tots els sus defectes) seria una millor opció per l'estimada Catalunya que l'actual. Estimar Catalunya va més enllà de les idees polítiques, sí senyor. Entra en el camp dels sentiments polítics.
Publica un comentari a l'entrada